El self o la idea del nostre jo
forma part de la nostra realitat primària. Nosaltres ens relacionem amb un
entorn natural determinat alhora que ens relacionem amb un ordre social i
cultura. Aquest ordre cultural i social és transmès pels nostres progenitors o
cuidadors fins i tot molt abans de que nasquem.
El fet de que els pares puguin ensenyar als seus fills "com es fan
les coses" reforça la seva realitat de forma que la biografia del individu és com un episodi situat dins la història
objectiva de la societat. (p.91, La societat com a realitat objetiva, Berger i
Luckmann).
El nostre sentit comú ens fa oblidar que aquest existeix gràcies a una
producció social realitzada per l'home. Però no hem d'oblidar que aquestes
relacions han estat naturalitzades per nosaltres mateixos. És a dir, no podem
parlar d'una naturalesa humana en vers a les formacions socioculturals. Cada
cultura concreta tindrà, per tant, les seves interpretacions sobre el sistema
sexe-gènere, amb les seves pautes, valors, normes, rituals, rols i comportaments
legitimats.
Com hem comentat amb anterioritat el jo com a identitat subjectiva no pot
ser reconeguda biològicament ja que no és congènita, un es va formant la imatge
d'un mateix mentre es va desenvolupant en un context determinat. Els homes, com
a tals, desenvoluparan una sèrie de trets reconeguts com a masculins, pel que
fa a les emocions, actituds i fins i tot reaccions somàtiques. I les dones, com
a dones, desenvoluparan els trets pertanyents al que el sentit comú diu que les
dones han de ser. Trobarem aquetes estipulacions de com s'ha de comportar una
dona o un home des de molt aviat durant el seu desenvolupament. Per exemple,
una adolescent de 13 anys li serà permès comportar-se de forma més estrident
que un noi de la mateixa edat ja que des de les institucions científiques com
podria ser la biologia humana o la medicina "s'ha dit" ( vet aquí el
fet d'actuar a distància que el vocabulari governamental utilitza per tal de
provocar un discurs menys qüestionable) que les nenes comencen la pubertat en
una edat més avançada que els nens. Una altre exemple seria quan una persona
del sexe femení ha de començar a utilitzar productes de bellesa/higiènics com
el desodorant i quan un individu del sexe masculí comença a consumir-los. Des
de la nostra societat està permès que un home pugui olorar a suor ja que se
suposa que probablement hagi estat fent més esforç físic que una dona. Però qui
diu que la dona no sua? I si ens remuntem a una edat més
temprara podríem platejar-nos, com decoren els pares l'habitació d'un nen? I
d'una nena?
Aquest exemple ens mostra en petita mesura el caràcter normatiu de la
institució sexe-gènere. Un exemple més
clar és el que trobem redactat en el fragment
de Creando Equipo de Laura Gallego (Editoral Destino, 2009) on hi ha una
diferenciació determinada per allò pre-social, el sexe generant una divisió de
labors, on la Sara no podrà jugar més al futbol amb els seus companys pel fet
de institucionalitzar legalment l'equip de futbol que jugarà a la lliga
masculina. Está muy bien jugar
en el recreo y todo eso. Pero un equipo federado es… es algo serio. La Sara representa una
"desviada", se surt de la saviesa popular que diu que el futbol és un
esport només per homes. Per tant, serà
obligatori per a ella acceptar la separació de sexes i buscar un equip femení
per tal de poder competir. Si la Sara vol participar en el món social haurà
d'acceptar el seu rol i interpretar-lo.
Aquest rol a interpretar per l'actor, en aquest
cas la Sara, és tipificat per la societat, és a dir, s'esperaria que la Sara a
l'hora del pati en comptes de jugar al futbol s'assentés a un dels bancs amb un
grup de nenes. Aquest exemple ens obra les portes d'un mar ple d'inferències
del que se suposa que una dona o un home ha de sentir i com ha d'actuar.
Hauríem d'esperar que la Sara en un futur fos una persona sensible, amb un gran
cor per a les persones grans i els nens, que té un marit i que si encara no té
fills somia en tenir-los, perquè segur que amb lo carinyosa i pacient que és
els cuidarà molt bé. A més a més, quan la Sara i el seu marit tenen visita a
casa ella és una gran amfitriona ja que amb lo xerraire que ella és distreu a
tothom! D'altra banda, el marit de la Sara ha de baixar les escales del 5è pis
sense ascensor per a pujar les maletes dels convidats, ell és l'home, per tant
no li costarà cap esforç. Si li preguntem a la parella com es van conèixer, el
marit ens contestarà ràpidament que per suposat ell va ser el conquistador. I
per cert, quan ell cuina tothom li agraeix i no us atreviu a preguntar-li si ha
plorat al pelar les cebes! Com que el marit de la Sara és el responsable de la
planta d'innovació tecnològica de recerca de la generalitat i passa moltes
hores fora de casa ella continuarà només treballant un dia a la setmana en la
ONG.
A vegades,
aquest rols semblen com un destí inevitable on l'individu deixa de sentir-se
responsable ja que no pot ser d'una altre manera. Però això no és així, la
transformació i la modificació de l'ordre social és possible, així com la
ruptura amb les normes que imposa el sistema sexe-gènere.
Per a tal de poder trencar amb els estereotips
sexistes el primer pas és poder reconèixer-los.
L'existència dels estereotips en la nostra
societat responen a la necessitat de crear un model d'aprenentatge basat en la
simplificació de la realitat per tal de poder controlar-la.
Les institucions
també tenen una influència directa en aquesta estereotipització: subministren categories de pensament,
condicions d'auto coneixement, estableix identitats (M. Duglas).
Focault proposa una estratègia de transformació
del self lligat a l'evocació de
l'autoconsciència. Si desitgem fer rectificacions en nosaltres mateixos mitjançant
l'autoavaluació podrem autoreformar-nos d'acord amb les nostres pròpies normes
gràcies al coneixement que tenim sobre nosaltres mateixos.
Una estratègia seria unificar la massa dels que
no volen seguir els estereotips discriminatoris, desunir-se del grup que els
defensen, però llavors ens trobaríem amb la destrucció d'un estereotips per
crear-ne de nous el que no acabaria amb ells.
Per tant, cal trencar els esquemes mentals des
del sistema educatiu i les famílies. Cal una política d'igualtat que trenqui
amb els estereotips i creí una nova generació que incorpori la ruptura
d'aquests estereotips.
Començant per abans que un nen/nena neixi,
l'habitació que se li preparà sol tenir una decoració mol diferent depenent el
sexe, si es un nen s'utilitza el color blau, animalets, etc, en canvi si es una
nena es tendeix a utilitzar el color rosa, flors, llaços, etc. Les joguines
també fan la diferència, d'una banda cotxes, animals, esports i per l'altre
nines, joguines que reprodueixen la llar domèstica (cuinetes), etc. Des que
comprem el primer objecte de decoració estem assignant unes pautes de contingut
a la identitat de gènere, establint diferències entre nen i nena orientant a
les nenes cap a les activitats domèstiques i d'assistència mentre que als nens
se'ls orienta a activitats professionals fora de casa.
Una vegada neix la criatura la família sol
utilitzar un llenguatge, tant oral com corporal, sexista. Per exemple, a una
nena se li diu guapa, preciosa, bonica i se li fan carícies. A un nen se li diu
valent, golafre, grandullón, i se'ls
dona una palmadeta a l'esquena.
La forma com els cuidadors vesteixen als nens i
nenes també limita les seves possibilitats, si a un nen li posem roba ample i
còmode podrà fer qualsevol tipus de moviment però si a una nena la vestim amb
sabatetes delicades i vestidets no podrà jugar, per exemple, al futbol perquè
no estarà còmode.
Una bona forma de trencar aquest estereotips
seria amb el joc simbòlic. Estaria molt bé que les escoles promoguessin
campanyes d'igualtat on els nenes i nenes han de representar rols de la llar o
de labor on tots fan tot tipus de funcions. Així com posar en contacte als nens i nenes
amb contes "renovats" on els estereotips i les jerarquies i rols de
poder són trencants. Així com denunciar els mitjans de comunicació sexistes i
tota la propaganda que es va al voltant.
Cal fer campanyes informatives on s'expliqui de on
provenen aquests estereotips així com utilitzar una comunicació transgressora
que ridiculitzi les situacions de desigualtat que desmitifiquin els estereotips
professionals.
Des del govern central s'haurien de fer campanyes
per tal d'arribar a unes condicions d'igualtat en posicions de treball, sou. Es
podrien penalitzar aquelles empreses que no tenen una plantilla formada per un
50% d'homes i un 50% de dones, així com es podrien endurir les penalitzacions
per assetjaments al treball.
Necessitem una coeducació que promogui la
igualtat entre homes i dones, s'ha de fer visible la dona en la història, s'ha
de compartir la educació dels fills i filles i els responsabilitats dins de la
llar, s'ha d'atendre la sexualitat i afectivitat dels nenes i nenes d'una forma
responsable, s'ha d'educar en el respecte dels diferents tipus de famílies i en
les diferents formes de convivència, s'han de prevenir els maltractaments i la
violència de gènere, aprendre el llenguatge que no discrimini a ningú, s'ha de
reflexionar del que s'ensenya i com s'ensenya.
S'ha de valorar la diversitat com un enriquiment
social.
