under construction

IMMERSE is under construction, if you wanna contribute for the next one and help me with few hundred bugs it would look awesome.


Fucking expensive textiles.

about the formation of our subjectivity in expenses of the sex-gender institution

El self o la idea del nostre jo forma part de la nostra realitat primària. Nosaltres ens relacionem amb un entorn natural determinat alhora que ens relacionem amb un ordre social i cultura. Aquest ordre cultural i social és transmès pels nostres progenitors o cuidadors fins i tot molt abans de que nasquem.  El fet de que els pares puguin ensenyar als seus fills "com es fan les coses" reforça la seva realitat de forma que la biografia del individu és com un episodi situat dins la història objectiva de la societat. (p.91, La societat com a realitat objetiva, Berger i Luckmann).

El nostre sentit comú ens fa oblidar que aquest existeix gràcies a una producció social realitzada per l'home. Però no hem d'oblidar que aquestes relacions han estat naturalitzades per nosaltres mateixos. És a dir, no podem parlar d'una naturalesa humana en vers a les formacions socioculturals. Cada cultura concreta tindrà, per tant, les seves interpretacions sobre el sistema sexe-gènere, amb les seves pautes, valors, normes, rituals, rols i comportaments legitimats.

Com hem comentat amb anterioritat el jo com a identitat subjectiva no pot ser reconeguda biològicament ja que no és congènita, un es va formant la imatge d'un mateix mentre es va desenvolupant en un context determinat. Els homes, com a tals, desenvoluparan una sèrie de trets reconeguts com a masculins, pel que fa a les emocions, actituds i fins i tot reaccions somàtiques. I les dones, com a dones, desenvoluparan els trets pertanyents al que el sentit comú diu que les dones han de ser. Trobarem aquetes estipulacions de com s'ha de comportar una dona o un home des de molt aviat durant el seu desenvolupament. Per exemple, una adolescent de 13 anys li serà permès comportar-se de forma més estrident que un noi de la mateixa edat ja que des de les institucions científiques com podria ser la biologia humana o la medicina "s'ha dit" ( vet aquí el fet d'actuar a distància que el vocabulari governamental utilitza per tal de provocar un discurs menys qüestionable) que les nenes comencen la pubertat en una edat més avançada que els nens. Una altre exemple seria quan una persona del sexe femení ha de començar a utilitzar productes de bellesa/higiènics com el desodorant i quan un individu del sexe masculí comença a consumir-los. Des de la nostra societat està permès que un home pugui olorar a suor ja que se suposa que probablement hagi estat fent més esforç físic que una dona. Però qui diu que la dona no sua? I si ens remuntem a una edat més temprara podríem platejar-nos, com decoren els pares l'habitació d'un nen? I d'una nena?

Aquest exemple ens mostra en petita mesura el caràcter normatiu de la institució sexe-gènere.  Un exemple més clar és el que trobem redactat en el fragment de Creando Equipo de Laura Gallego (Editoral Destino, 2009) on hi ha una diferenciació determinada per allò pre-social, el sexe generant una divisió de labors, on la Sara no podrà jugar més al futbol amb els seus companys pel fet de institucionalitzar legalment l'equip de futbol que jugarà a la lliga masculina. Está muy bien jugar en el recreo y todo eso. Pero un equipo federado es… es algo serio. La Sara representa una "desviada", se surt de la saviesa popular que diu que el futbol és un esport només per homes.  Per tant, serà obligatori per a ella acceptar la separació de sexes i buscar un equip femení per tal de poder competir. Si la Sara vol participar en el món social haurà d'acceptar el seu rol i interpretar-lo.

Aquest rol a interpretar per l'actor, en aquest cas la Sara, és tipificat per la societat, és a dir, s'esperaria que la Sara a l'hora del pati en comptes de jugar al futbol s'assentés a un dels bancs amb un grup de nenes. Aquest exemple ens obra les portes d'un mar ple d'inferències del que se suposa que una dona o un home ha de sentir i com ha d'actuar. Hauríem d'esperar que la Sara en un futur fos una persona sensible, amb un gran cor per a les persones grans i els nens, que té un marit i que si encara no té fills somia en tenir-los, perquè segur que amb lo carinyosa i pacient que és els cuidarà molt bé. A més a més, quan la Sara i el seu marit tenen visita a casa ella és una gran amfitriona ja que amb lo xerraire que ella és distreu a tothom! D'altra banda, el marit de la Sara ha de baixar les escales del 5è pis sense ascensor per a pujar les maletes dels convidats, ell és l'home, per tant no li costarà cap esforç. Si li preguntem a la parella com es van conèixer, el marit ens contestarà ràpidament que per suposat ell va ser el conquistador. I per cert, quan ell cuina tothom li agraeix i no us atreviu a preguntar-li si ha plorat al pelar les cebes! Com que el marit de la Sara és el responsable de la planta d'innovació tecnològica de recerca de la generalitat i passa moltes hores fora de casa ella continuarà només treballant un dia a la setmana en la ONG.

A  vegades, aquest rols semblen com un destí inevitable on l'individu deixa de sentir-se responsable ja que no pot ser d'una altre manera. Però això no és així, la transformació i la modificació de l'ordre social és possible, així com la ruptura amb les normes que imposa el sistema sexe-gènere.  

Per a tal de poder trencar amb els estereotips sexistes el primer pas és poder reconèixer-los.

L'existència dels estereotips en la nostra societat responen a la necessitat de crear un model d'aprenentatge basat en la simplificació de la realitat per tal de poder controlar-la.

Les institucions també tenen una influència directa en aquesta estereotipització: subministren categories de pensament, condicions d'auto coneixement, estableix identitats (M. Duglas).

Focault proposa una estratègia de transformació del self lligat a l'evocació de l'autoconsciència. Si desitgem fer rectificacions en nosaltres mateixos mitjançant l'autoavaluació podrem autoreformar-nos d'acord amb les nostres pròpies normes gràcies al coneixement que tenim sobre nosaltres mateixos.

Una estratègia seria unificar la massa dels que no volen seguir els estereotips discriminatoris, desunir-se del grup que els defensen, però llavors ens trobaríem amb la destrucció d'un estereotips per crear-ne de nous el que no acabaria amb ells.

Per tant, cal trencar els esquemes mentals des del sistema educatiu i les famílies. Cal una política d'igualtat que trenqui amb els estereotips i creí una nova generació que incorpori la ruptura d'aquests estereotips.

Començant per abans que un nen/nena neixi, l'habitació que se li preparà sol tenir una decoració mol diferent depenent el sexe, si es un nen s'utilitza el color blau, animalets, etc, en canvi si es una nena es tendeix a utilitzar el color rosa, flors, llaços, etc. Les joguines també fan la diferència, d'una banda cotxes, animals, esports i per l'altre nines, joguines que reprodueixen la llar domèstica (cuinetes), etc. Des que comprem el primer objecte de decoració estem assignant unes pautes de contingut a la identitat de gènere, establint diferències entre nen i nena orientant a les nenes cap a les activitats domèstiques i d'assistència mentre que als nens se'ls orienta a activitats professionals fora de casa.

Una vegada neix la criatura la família sol utilitzar un llenguatge, tant oral com corporal, sexista. Per exemple, a una nena se li diu guapa, preciosa, bonica i se li fan carícies. A un nen se li diu valent, golafre, grandullón, i se'ls dona una palmadeta a l'esquena.

La forma com els cuidadors vesteixen als nens i nenes també limita les seves possibilitats, si a un nen li posem roba ample i còmode podrà fer qualsevol tipus de moviment però si a una nena la vestim amb sabatetes delicades i vestidets no podrà jugar, per exemple, al futbol perquè no estarà còmode.

Una bona forma de trencar aquest estereotips seria amb el joc simbòlic. Estaria molt bé que les escoles promoguessin campanyes d'igualtat on els nenes i nenes han de representar rols de la llar o de labor on tots fan tot tipus de funcions.  Així com posar en contacte als nens i nenes amb contes "renovats" on els estereotips i les jerarquies i rols de poder són trencants. Així com denunciar els mitjans de comunicació sexistes i tota la propaganda que es va al voltant.

Cal fer campanyes informatives on s'expliqui de on provenen aquests estereotips així com utilitzar una comunicació transgressora que ridiculitzi les situacions de desigualtat que desmitifiquin els estereotips professionals.

Des del govern central s'haurien de fer campanyes per tal d'arribar a unes condicions d'igualtat en posicions de treball, sou. Es podrien penalitzar aquelles empreses que no tenen una plantilla formada per un 50% d'homes i un 50% de dones, així com es podrien endurir les penalitzacions per assetjaments al treball.

Necessitem una coeducació que promogui la igualtat entre homes i dones, s'ha de fer visible la dona en la història, s'ha de compartir la educació dels fills i filles i els responsabilitats dins de la llar, s'ha d'atendre la sexualitat i afectivitat dels nenes i nenes d'una forma responsable, s'ha d'educar en el respecte dels diferents tipus de famílies i en les diferents formes de convivència, s'han de prevenir els maltractaments i la violència de gènere, aprendre el llenguatge que no discrimini a ningú, s'ha de reflexionar del que s'ensenya i com s'ensenya.

S'ha de valorar la diversitat com un enriquiment social.

(L)

Te observo al descender y una extraña sensación después,
cómo poco a poco me voy empezando a encoger,
llegando a la ciudad la mujer del tiempo nos dirá
que a una primavera en calma siempre le sucederá un verano fatal.

action!!

Bueno, bueno... tengo 4 rollos de audio! Aun hay que provar los... pero de momento mañana Antwerpen añ museo de arte moderno!

@WORM

MORNING !

you know it's free

Send it by my mushi mushi, also called Gerttu Juhkam.


She is magic.


you got the love...





You Got The Love

Mis ojooooooooossssss !

.
.
.
.
.
.
.


Who do you love - Museum of Bellas Artes

marieta

Des de el jueves por la tarde Maria ha estado de visita !

Nos conocimos, como no, en en julio de 2007, ni más ni menos que en el FIB ! Ella iba con dos amigos, Robert y Pablo, y yo con dos más, Tati y Luis. Lo que pasó fué que Luis y Pablo ya se conocían, así los dos grupos colisionarón y acampamos todos juntos, conciertos, paseos, bailoteos, y alé.  Bueno, y hasta el día de hoy, no puedo quejar me! ;)

Y aprovechando los paseitos por Delft, Rotterdam y Amsterdam he estrenado la lubitel!

Y ahora... recta final!!

the owl

sisi, un poco buha si que soy.

ja està aqui!!

:D

Shall I be sad or bad for some reason today?
I'M NOT SAD !!! Neither bad btw!


:P

it is always...

...FOOL moon.

it is about memory (?)

sleepless

processos de la memòria

Intentant-me concentrar i llegir el temari de psicologia de la memòria però no hi ha manera!

Levotiroxina de sodio

Euthyrox 25ug va a ser mi nuevo acompañante probablamente casi de por vida.


1. QUÉ ES EUTIROX Y PARA QUÉ SE UTILIZA

La levotiroxina, el principio activo de Eutirox, es una hormona tiroidea sintética para el tratamiento de enfermedades y disfunciones de la glándula tiroides. Tiene los mismos efectos que las hormonas tiroideas producidas naturalmente.

Eutirox se utiliza

• para tratar el bocio benigno en pacientes con función tiroidea normal,
• para prevenir la recurrencia del bocio después de cirugía,
• para sustituir hormonas tiroideas naturales, cuando la glándula tiroides no las produce en cantidad suficiente,
• para detener el crecimiento de tumores en pacientes con cáncer de tiroides.

Eutirox 25 microgramos comprimidos se utiliza también para equilibrar los niveles de hormonas tiroideas cuando el exceso de producción de hormonas se trata con medicamentos antitiroideos.